Menu

Lombard

El lombard o lengua lombarda a l'è ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de l'emigrazion lombarda, anca in d'on poo de comunità del Sud America. Per via de la mancanza de ona koiné i vari dialett del lombard gh'hann avuu on desvilupp independent in tra de lor, però cont el mantegnì de la mutua intelligibilità e de 'na solida bas fonetica e grammatical in comun. El termin lengua lombarda a l'è donca doperaa per indicà el cluster, ossia l'insemma di variant che fan su la lengua. In la lenguistega italiana a l'è ciamaa despess "dialett", per el sò utilizz minga offizial e tipicament sottamiss a la lengua toscana.Le lombard (lombard, lumbard, lumbàart) est une langue appartenant, parmi les langues romanes occidentales, au rameau gallo-italique des langues italo-romanes et possédant un substrat celte et un superstrat lombard germanique. Elle est parlée dans le nord de l'Italie (principalement en Lombardie, dans la partie orientale du Piémont et dans la partie occidentale du Trentin) et le sud de la Suisse (notamment dans les cantons du Tessin et des Grisons). En l'absence d'une koinè, les différentes variétés du lombard se sont développées indépendamment les unes des autres au cours des siècles, tout en maintenant une intelligibilité commune et mutuelle. Les deux variantes principales sont le lombard occidental et le lombard oriental.El lombard o lengua lombarda a l'è ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de l'emigrazion lombarda, anca in d'on poo de comunità del Sud America. Per via de la mancanza de ona koiné i vari dialett del lombard gh'hann avuu on desvilupp independent in tra de lor, però cont el mantegnì de la mutua intelligibilità e de 'na solida bas fonetica e grammatical in comun. El termin lengua lombarda a l'è donca doperaa per indicà el cluster, ossia l'insemma di variant che fan su la lengua. In la lenguistega italiana a l'è ciamaa despess "dialett", per el sò utilizz minga offizial e tipicament sottamiss a la lengua toscana.

El lombard o lengua lombarda a l'è ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de l'emigrazion lombarda, anca in d'on poo de comunità del Sud America. Per via de la mancanza de ona koiné i vari dialett del lombard gh'hann avuu on desvilupp independent in tra de lor, però cont el mantegnì de la mutua intelligibilità e de 'na solida bas fonetica e grammatical in comun. El termin lengua lombarda a l'è donca doperaa per indicà el cluster, ossia l'insemma di variant che fan su la lengua. In la lenguistega italiana a l'è ciamaa despess "dialett", per el sò utilizz minga offizial e tipicament sottamiss a la lengua toscana.Le lombard (lombard, lumbard, lumbàart) est une langue appartenant, parmi les langues romanes occidentales, au rameau gallo-italique des langues italo-romanes et possédant un substrat celte et un superstrat lombard germanique. Elle est parlée dans le nord de l'Italie (principalement en Lombardie, dans la partie orientale du Piémont et dans la partie occidentale du Trentin) et le sud de la Suisse (notamment dans les cantons du Tessin et des Grisons). En l'absence d'une koinè, les différentes variétés du lombard se sont développées indépendamment les unes des autres au cours des siècles, tout en maintenant une intelligibilité commune et mutuelle. Les deux variantes principales sont le lombard occidental et le lombard oriental.El lombard o lengua lombarda a l'è ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de l'emigrazion lombarda, anca in d'on poo de comunità del Sud America. Per via de la mancanza de ona koiné i vari dialett del lombard gh'hann avuu on desvilupp independent in tra de lor, però cont el mantegnì de la mutua intelligibilità e de 'na solida bas fonetica e grammatical in comun. El termin lengua lombarda a l'è donca doperaa per indicà el cluster, ossia l'insemma di variant che fan su la lengua. In la lenguistega italiana a l'è ciamaa despess "dialett", per el sò utilizz minga offizial e tipicament sottamiss a la lengua toscana.

Carte

Alphabets

  • alphabet latin

Bibliographie

type : Document

Ariele Morinini 2021 Il nome e la lingua: Studi e documenti di storia linguistica svizzero-italiana

  • Auteur : Ariele Morinini
  • Editeur : Gunter Narr
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Ariele Morinini. 2021. Il nome e la lingua: Studi e documenti di storia linguistica svizzero-italiana. (Romanica Helvetica, 142.) Tübingen: Gunter Narr. 326pp.
type : Document

Jan Casalicchio and Patrizia Cordin 2020 Grammar of Central Trentino: A Romance Dialect from North-East Italy

  • Auteur : Jan Casalicchio and Patrizia Cordin
  • Editeur : Brill
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Jan Casalicchio and Patrizia Cordin. 2020. Grammar of Central Trentino: A Romance Dialect from North-East Italy. Leiden: Brill. xii+376pp.
type : Document

The sound patterns of Camuno: Description and explanation in evolutionary phonology Cresci, Michela 2014

  • Auteur : Cresci, Michela
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Cresci, Michela. 2014. The sound patterns of Camuno: Description and explanation in evolutionary phonology. (Doctoral dissertation, City University of New York; 267pp.)
type : Document

Rosalio, Maria Rito 1979 Studi sul dialetto trentino di Štivor (Bosnia)

  • Auteur : Rosalio, Maria Rito
  • Editeur : La Nuova Italia
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Rosalio, Maria Rito. 1979. Studi sul dialetto trentino di Štivor (Bosnia). Firenze: La Nuova Italia. 193pp.
type : Document

Zappettini, Stefano 1859 Vocabolario Bergamasco-Italiano

  • Auteur : Zappettini, Stefano
  • Editeur : Pagnoncelli
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Zappettini, Stefano. 1859. Vocabolario Bergamasco-Italiano. Bergamo: Pagnoncelli. 548pp.

Ariele Morinini 2021 Il nome e la lingua: Studi e documenti di storia linguistica svizzero-italiana

  • Auteur : Ariele Morinini
  • Editeur : Gunter Narr
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Ariele Morinini. 2021. Il nome e la lingua: Studi e documenti di storia linguistica svizzero-italiana. (Romanica Helvetica, 142.) Tübingen: Gunter Narr. 326pp.

Jan Casalicchio and Patrizia Cordin 2020 Grammar of Central Trentino: A Romance Dialect from North-East Italy

  • Auteur : Jan Casalicchio and Patrizia Cordin
  • Editeur : Brill
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Jan Casalicchio and Patrizia Cordin. 2020. Grammar of Central Trentino: A Romance Dialect from North-East Italy. Leiden: Brill. xii+376pp.

The sound patterns of Camuno: Description and explanation in evolutionary phonology Cresci, Michela 2014

  • Auteur : Cresci, Michela
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Cresci, Michela. 2014. The sound patterns of Camuno: Description and explanation in evolutionary phonology. (Doctoral dissertation, City University of New York; 267pp.)

Rosalio, Maria Rito 1979 Studi sul dialetto trentino di Štivor (Bosnia)

  • Auteur : Rosalio, Maria Rito
  • Editeur : La Nuova Italia
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Rosalio, Maria Rito. 1979. Studi sul dialetto trentino di Štivor (Bosnia). Firenze: La Nuova Italia. 193pp.

Zappettini, Stefano 1859 Vocabolario Bergamasco-Italiano

  • Auteur : Zappettini, Stefano
  • Editeur : Pagnoncelli
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Zappettini, Stefano. 1859. Vocabolario Bergamasco-Italiano. Bergamo: Pagnoncelli. 548pp.

Codes de langue

SOURCE Code URL
code iso 639-1 de la langue qu
Code iso 639-2 que
Code iso 639-3 lmo