Menu

Lingaz ladin ladin

L ladin é n lingaz romanz che s'à conservà tles Dolomites te cinch variantes locales (badiot -Ladin Val Badia, gherdëina, fascian, fodom y anpezan) y che adum cul rumanc di Grijuns y l furlan fej pert di lingac retoromans. L ladin s'à formà cun la romanisazion dles Alpes. La popolazion retica à sourantout l latin popolar; sot a la influenza de particolarités de si lingaz (sintassa, fonetica, lessich) àla svilupé l lingaz ladin (= retoroman). L lingaz ladin é la realisazion direta dl latin popolar rejoné tles Alpes entourn la fin dl Imper Roman. La fin dl retich tles Alpes po vegnì confronteda con la fin dl galich tla Franzia. I Retoromans y i Rumens é i soui che porta te sia denominazion la parola "Roma"; i abitanc dla Val dl En y dles Dolomites se nomineia enfinamai "Ladins", donca Latins. Na pruma forma dl ladin podessa se avei svilupé, sciche ence i autri lingac neolatins, plu o manco entourn l 8./9. secul. L lingaz é plu o manco anter l franzeis y l talian. Vejin al retoroman é ence l ozitan o l catalan. Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon l prof.univ. Paul Videsott chesta partizion: a) enfin a entourn al ann 850 do Crist: temp dl latin vulgar, temp caraterisé te prest duta la Romania da enlaouta da inovazions plu o manco valives; b) dal 850 enfin al 10eisem centené za.: an rejona de proto-ladin (temp caraterisé da svilups linguistics a gran linges valifs che corespon tl sens lerch a duta la Galloromania y dantaldut a la Cisalpinia che fossa tant che l raion di dialec dl nord dla Italia y la Retoromania); c) dal 10eisem centené al 14eisem centené: an rejona de vedl-ladin (temp caraterisé da inovazions y conservazions propies dl ladin en confront a la Padania); d) dal 14eisem enfin al 18eisem centené za.: an rejona de vedl marou, vedl badiot, vedl gherdeina, vedl fascian, vedl fodom y vedl ampezan (spana de temp carateriseda da spidiciament dialetal dl ladin tres maiour al intern); e) dal 19eisem al 20eisem centené: idioms ladins moderns (temp caraterisé da la scritura y da la normazion di idioms). f) dal 21eisem centené inant: elaborazion de n lingaz ladin scrit unifiché adum cun i idioms ladins.Le ladin (autonyme : ladin ; en italien : ladino) est une langue romane du groupe rhéto-roman. Proche du romanche et du frioulan, le ladin est la langue maternelle d'environ 30 000 locuteurs dans le nord-est de l'Italie (plus précisément dans la région des Dolomites, dans le Trentin-Haut-Adige, en Vénétie et par une faible minorité au Frioul). Les Ladins appartiennent aux minorités linguistiques reconnues par l'Union européenne et jouissent donc des dispositions de protection des minorités linguistiques, notamment celles prévues par la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires de 1992, particulièrement en ce qui concerne l'emploi de leur langue dans les écoles, les administrations, la justice et les médias. La plupart des locuteurs du ladin maîtrisent aussi l'allemand et l'italien.L ladin é n lingaz romanz che s'à conservà tles Dolomites te cinch variantes locales (badiot -Ladin Val Badia, gherdëina, fascian, fodom y anpezan) y che adum cul rumanc di Grijuns y l furlan fej pert di lingac retoromans. L ladin s'à formà cun la romanisazion dles Alpes. La popolazion retica à sourantout l latin popolar; sot a la influenza de particolarités de si lingaz (sintassa, fonetica, lessich) àla svilupé l lingaz ladin (= retoroman). L lingaz ladin é la realisazion direta dl latin popolar rejoné tles Alpes entourn la fin dl Imper Roman. La fin dl retich tles Alpes po vegnì confronteda con la fin dl galich tla Franzia. I Retoromans y i Rumens é i soui che porta te sia denominazion la parola "Roma"; i abitanc dla Val dl En y dles Dolomites se nomineia enfinamai "Ladins", donca Latins. Na pruma forma dl ladin podessa se avei svilupé, sciche ence i autri lingac neolatins, plu o manco entourn l 8./9. secul. L lingaz é plu o manco anter l franzeis y l talian. Vejin al retoroman é ence l ozitan o l catalan. Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon l prof.univ. Paul Videsott chesta partizion:

Carte

Alphabets

  • alphabet latin

Bibliographie

type : Document

The Oxford guide to the Romance languages Ladin Salvi, Giampaolo 2016

  • Auteur : Salvi, Giampaolo
  • Editeur : Oxford University Press
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Salvi, Giampaolo. 2016. Ladin. In Adam Ledgeway and Martin Maiden (eds.), The Oxford guide to the Romance languages, 154-168. Oxford: Oxford University Press.
type : Document

Armin Chiocchetti 2016 Fonetiska och fonologiska ljudförändringar i ladinska i Val di Fassa

  • Auteur : Armin Chiocchetti
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Armin Chiocchetti. 2016. Fonetiska och fonologiska ljudförändringar i ladinska i Val di Fassa. (MA thesis, Uppsala Universitet; 86pp.)
type : Document

Chiocchetti, Nadia and Virgilio Iori 2002 Gramatica del ladin fascian

  • Auteur : Chiocchetti, Nadia and Virgilio Iori
  • Editeur : Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn"
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Chiocchetti, Nadia and Virgilio Iori. 2002. Gramatica del ladin fascian. Vigo di Fassa: Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn". 173pp.
type : Document

Das älteste ladinische Wörterbuch: Der „Catalogus" des Bartolomei neu geordnet, herausgegeben und kommentiert Johannes Kramer 1976 [1763]

  • Auteur : Johannes Kramer
  • Référence bibliographique : Johannes Kramer. 1976 [1763]. Das älteste ladinische Wörterbuch: Der „Catalogus" des Bartolomei neu geordnet, herausgegeben und kommentiert. Veröffentlichungen des Tiroler Landesmuseums Ferdinandeum 56. 65-115.
type : Document

Heilmann, Luigi 1955 La parlata di Moena nei suoi rapporti con Fiemme e Fassa. Saggio 11fonetico e fonematico

  • Auteur : Heilmann, Luigi
  • Editeur : Zanichelli
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Heilmann, Luigi. 1955. La parlata di Moena nei suoi rapporti con Fiemme e Fassa. Saggio 11fonetico e fonematico. Bologna: Zanichelli.

The Oxford guide to the Romance languages Ladin Salvi, Giampaolo 2016

  • Auteur : Salvi, Giampaolo
  • Editeur : Oxford University Press
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Salvi, Giampaolo. 2016. Ladin. In Adam Ledgeway and Martin Maiden (eds.), The Oxford guide to the Romance languages, 154-168. Oxford: Oxford University Press.

Armin Chiocchetti 2016 Fonetiska och fonologiska ljudförändringar i ladinska i Val di Fassa

  • Auteur : Armin Chiocchetti
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Armin Chiocchetti. 2016. Fonetiska och fonologiska ljudförändringar i ladinska i Val di Fassa. (MA thesis, Uppsala Universitet; 86pp.)

Chiocchetti, Nadia and Virgilio Iori 2002 Gramatica del ladin fascian

  • Auteur : Chiocchetti, Nadia and Virgilio Iori
  • Editeur : Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn"
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Chiocchetti, Nadia and Virgilio Iori. 2002. Gramatica del ladin fascian. Vigo di Fassa: Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn". 173pp.

Das älteste ladinische Wörterbuch: Der „Catalogus" des Bartolomei neu geordnet, herausgegeben und kommentiert Johannes Kramer 1976 [1763]

  • Auteur : Johannes Kramer
  • Référence bibliographique : Johannes Kramer. 1976 [1763]. Das älteste ladinische Wörterbuch: Der „Catalogus" des Bartolomei neu geordnet, herausgegeben und kommentiert. Veröffentlichungen des Tiroler Landesmuseums Ferdinandeum 56. 65-115.

Heilmann, Luigi 1955 La parlata di Moena nei suoi rapporti con Fiemme e Fassa. Saggio 11fonetico e fonematico

  • Auteur : Heilmann, Luigi
  • Editeur : Zanichelli
  • Date de création :
  • Référence bibliographique : Heilmann, Luigi. 1955. La parlata di Moena nei suoi rapporti con Fiemme e Fassa. Saggio 11fonetico e fonematico. Bologna: Zanichelli.

Codes de langue

SOURCE Code URL
Code iso 639-2 fur
Code iso 639-3 lld