dAf 61
CASTELLVI Georges, COMPS Jean-Pierre et KOTARBA Jérôme
Voies romaines du Rhône à l'Èbre : via Domitia et via Augusta
Partie 1 - La via Domitia dei Roine als Pirineus
1. Généralités
1.1. Presentació de la via Domitia
G. BARRUOL
Aquest article fa la presentació de conjunt de la via Domitia. L'autor aborda els temes següents : data de construcció, extensió geogràfica, fonts antigues, estructura de la via, obres d'enginyeria i monuments, fitació, mansions, refeccions, permanència al curs dels segles i per fi perspectives de recerques.
1.2. El caràcter public de la via Domitia
M. CHALON
Segonsles fonts antigues i els diferents itineraris de vies coneguts (Vasosde Vicarello, Itinerari d'Antoní, Itinerari de Bordeus a Jerusalem, Taula de Peutinger, Anònim de Ravena), aquesta comunicació estudia el caràcter public de la via Domitia, sobretot amb l'inventari dels serveis púbiics localitzats en les mansions viàries.
2. El traçat general
J. LAFORGUE, G. CASTELLVI, J.-P. COMPS
Des del Roine als Pirineus, de Beaucaire fins al coli de Panissars (el Pertus), approximadament 240 quilómetres de traçat han estat inventoriats, precisats, cartografiats (en el mapa IGN 1/100 000 ms). El seu estudi es presenta sota la forma de onze seccions d'una vintena de quilómetres cadascuna, a propòsit de les quals s'ha descrit el pas exacte o suposat de la via, així com el conjunt dels vestigis que li són vinculats (ponts, mil.liaris, estacions, etc.).
3. Les estacions viàries
Aquest capítol presenta les diferentes estacions viàries esmentades per els itineraris des d'el Roine fins als Pirineus. Der a cada una d'elles, es trobarà les fonts antigues, la localització, un resum de les observacions realitzades i la bibliografia. Les noticies de les aglomeracions, més desenvolupades, tenen un pla.
4. Estudis puntuals
4.1. L'estaciôd'Ambrussum de l'oppidum al Puig de les Mourgues
J.-L. FICHES
Aquest text presenta els establiments de natures diverses que s'han succeït a Ambrussum durant l'Antiquitat i l'Edat Mitjana. Resulta que les formes successives de la mansio són en relacio amb els diferents traçats de la via. Es fa un esment particular amb la “masia-posta" excavada dins el barri baix de l'aglomeració de l'alt Imperi.
4.2. Assaig de síntesi de les dades sobre l'estaciô Ad Vicensimum
M. GUY, Y. SOLIER
Les prospeccions sistemàtiques al sól a l'entorn del Rieu de Treilles, on va ser descoberta la milla XX al nom de Domitius Ahenobarbus, i l'estudi de les fotografies aèries han permés la localització del traçat de la via Domitia entre Roquefort-des-Corbières i Fitou. Amb aquesta via es vincula un importantjaciment gal.loromà al lloc anomenat Les Estacades, que, segons els autors de l'article, correspón a l'estació Ad Vicensimum de l'ltinerari d'Antonio
4.3. Tres nous mil.liaries descoberts en el departament dels Pirineus Orientais
G. CASTELLVI, J.-P. COMPS, A. PEZIN, i amb la participació de L. BAYROU
Aquest estudi concemeix tres nous mil.liaris descoberts en el departament dels Pirineus Orientals : l'un a Tesà, l'altre a Palau del Vidre i l'ultim al coli de Panissars. Per a completar aquesta sèrie, els autors hi han afegit el de Sant Hipólit, conegut des del segle passat. La comparació fa aparèixer una concordança cronológica (tres d'aquests mil.liaris pertanyen al principi del reine de Constantí) al mateix temps que una gran dissemblança pel qui concemeix el material utilitzat, la forma de les fites i el contingut de la inscripció. A més, el fet que dos d'aquests mil.liaris hagin estat trobats in situ permet de precisar el traçat de la mateixa via.
4.4. La via Domitia de Salsulae a Ad Centuriones
J.-P. COMPS
Sobre el tram Salsulae-Ruscino, l'autor situa les parades de Salsulae i de Combusta així com l'emplaçament dels mil.liaris.
Mostra com la via organitza encara en part la xarxa viària actual i el paisatge. Entre Aglí i Tet, la via és profundament soterrada pels al.luvions. Tanmateix, l'aprofundiment d'un canal ha permès de donar a Ilum, en el municipi de Clairà, al lloc anomenat Bougariu Alt, les ruïnes de dos pontets antics. El traçat del tram Ruscino-Ad Centuriones no es establiert amb certitud. L'autor ha doncs de revisar les hipotesis antigües, en funció de noves dades i en particular el descobriment del mil.liari de Palau-del-Vidre.
Partie 2 - La via Augusta dels Pirineusa l'Ebre
1. Presentaciôn
M. MAYER, I. RODÀ
Aquesta comunicació fa un balanç de les coneixences sobre la història i el recorregut de la via Augusta a Catalunya. Eis autors, primer, intenten traçar les etapes de la infraestructura viària gràcies a l'estudi epigràfic dels mil.liaris. Aborden després el problema de la localització de les diferents mansions a partir de les fonts antigues i de les dades arqueològiques conegudes. L'estudi s'acaba amb la descripció dels diferents traçats de la xarxa viària de la via Augusta.
2. Les estacions viàries
Aquest capítol presenta les diferentes estacions viàries esmentades per els itineraris des d'els Pirineus fins al Ebre. Der a cada una d'elles, es trobarà les fonts antigues, la localització, un resum de les observacions realitzades i la bibliografia. Les noticies de les aglomeracions, més desenvolupades, tenen un pla.
3. Estudis puntuals
3.1. Noves dades sobre la via Augusta al sector Nordoriental de Catalunya
J.M. NOLLA I BRUFAU, J. CASAS
Els autors recorden abans el fet que la via Augusta no constituïa un eix únic sinó una veritable xarxa viària posant en relació els primers establiments de la costa amb les estacions interiores situades al peu dels colis orientals dei Pirineu. Descriuen després les descobertes recents efectuades sobre el territori de la provincia de Girona en relació amb la via : mil.liari de Medinyà, pilar antic d'un pont a Bàscara, talaies romanes de Sant Julià de Ramis i de Castell Falgars. Conclouen establint el fet que aquestes torres devien èsser en relació òptica amb els principals establiments romans precitats i assegurar el control de la via.
3.2. Itinerari dels Vasos Apol.linars en el trajecte de Girona a Tarragona
J. ESTRADA GARRIGA
Es tracta d'un tema bastant controvertit, com és el de la identificació d'algunes estacions de l'itinerari dels Vasos Apol.linars, estrenyent el plantejament al trajecte Gerunda-Tarraco e aprofundint-loper a les mansions de Praetorium (Llinars dei Vallès) i Semproniana (Granollers), centres romans importants situats en ple camí natural - el Corredor Prelitoral - que va del Gironès al Penedès, passant per La Selva i el Vallès, motiu pel qual aquests centres no poden ser olvidats estudiant els Itineraris romans que utilitzen aquest « corredor ».
3.3. La via Augusta de Barcelona a Martorell
F.X. MENENDEZ I PABLO, J.M. SOLIAS I ARIS
El tram de la via Augusta de la colonia
Barcino a Martorell atravessava el Pla de Barcelona en direcció oest fins trobar el riu Llobregat, el qual remontava per la se va riba esquerra fins Martorell. A Martorell, on s'ubicava la mansio ad Fines, la qual constituïa un important nus de comunicacions, la via creuava el riu pel conegut pont romà, i seguia cap a Tarraco per l'interior. No disposem d'estructures viàries fossilitzades, ni de monuments funeraris indiscutibles que ens indiquin el recorregut exacte de la via, però malgrat l'alt índex de transformació antròpica de la zona estudiada, alguns elements - mil.liaris, topònims de milla (Ad Quartum, Quintiano, Duodecimo), la situació de villae i necròpolis, les condicions geomorfològiques i la xarxa viària medieval - ens han permés d'aproximar-nos a la se va topografia.
3.4. El pas de la via Augusta per la mansio de Tarraco
Taller Escola d'Arqueologia de Tarragona(TED'A)
Els autors tracen primer un resum històrie de la fundació de Tarraco l'any 218 a.C. com praesidium, després del seu desenvolupament urbà tot al llarg de la República i de l'Alt Imperi. A partir de les fonts antigues, de l'epigrafia i dels vestigis monumentals públics descoberts fins ara, subratllen el paper primordial interpretat per August (estatut de colonia romana, capital de provincial. Segueix l'estudi detallat dels accessosteffesues, deluaçatdeles muralles, de la localització de les portes i del pas de. la via Augusta a través de la ciutat.
3.5. La via Augusta de Oleastrum a Dertosa: el tram del Perelló
P. IZQUIERDO I TUGAS
A l'ocasió de treballs en camins rurals, un tram de la via Augusta, de 3.540 m. de llarg i de 8,70 m. de mitjana d'amplada, fou descobert l'any 1988 al municipi del Perelló. L'autor estudia les característiques essencials : traçat, desnivells, endegaments particulars, revestiment, etc. Després, es situa aquesta descoberta dins el context històric i arqueològic conegut de la via Augusta dins la travessada de la regió de l'Ebre, cos a que ha permès de precisar la localització de les mansions d'Oleastrum, Pinos, Subsaltu i Tria Capita.
Partie 3 - Estructura de la via i orgatnizaciô de l'espai
1. Estructura de la via
1.1. La via Domitia a prop de la porta d'Arles i de Beaucaire a Nîmes
M. SCHWALLER. L. VIDAL
Una excavació d'urgencià realitzada extra muros, prop de la porta d'August, ha permès de reconèixer una zona de circulació confrontant amb una petita construcció sens dubte dedestinació funerària. Aquest espai, constituït de recàrregues successives sense roderes, és considerat com un lateral de la via Domitia destinat a la circulació pedestre. La fase més antigua d'aquesta estructura és datada de l'extrema fi de segle I a.C., període de construcció de les muralles i de la porta proprea.
1.2. Observacions sobre diférentes seccions de la via a la plane del Llenguadoc
1.2.1. L'excavació d'un tram de la via Domitia : l'exemple de les Ribes del Salaison al Cres
D. PAYA
Al mes de novembre 1988 es va practicar l'excavació d'un gual endegat que permetia el passatge de la via Domitia sobre el riu anomenat el Salaison i d'un tram de la via sobre un terreny confrontant amb aquesta estructura, al municipi del Crès (Hérault). La via es compon d'un blocatge suportant una mescla destinada a sostenir el carreteig, i que se presenta com un conjunt de blocs de petita talla, de lloses, de grava i de sorra. Sobre els costats van ser endreçats dos talús, un dels quais ha pogut suportar una circulació pedestre. En aquesta via sembla que es van fer dugues restauracions successives. La via, amb tots els endreçaments, mesurava entre 10 i 11,50 m d'amplària ; desprès, aqueseta varia entre 3,90 i 5,15 m.
1.2.2. Observacions sobre el mètode de construcció de la via Domitia a Pinet
M. LUGANO
Dins el sector Pinet-Florensac(Hérault)la via Domitia es presenta sota la forma d'un marge important. La neteja d'una secció transversal ha permés d'estudiar l'estructura interna de la via. Cinc fases de construcció i de manteniment han estat observades. El primer nivell de rodament és constituit d'una capa de còdols compactats sobre un sediment fi. El manteniment de l'estructura fa intervenirdesprés els mateixos materials: anivellament de l'antic balast i posa d'una obrafeta ambgrava piconada. El talús és tampé elevat ; sembla haver tingut,com a segona funció, la d'una voravia o d'un espai lliure.
1.3. La via Domitia a la muntanya : el franquejament dels Pirineus
G. CASTELLVI, amb la col.laboratió de C. GAVAGE i J. LAFORGUE
Les prospeccions fetes sobre el terreny entre El Voló (vessant nord dei Pirineu) i La Jonquera (vessant sud) - sigui sobre una distancia de prop de 12 km - han permes d'establir que la via es ramificava en una verdadera xarxa de camins paral.lels (vall de la Rom, vall de la Freixe, via de cresta per la Clusa Alta), seguits a un moment o l'altre de l'edat antiga ide l'Edat Mitjana. Amb l'estudi de les traces encara visibles tot al llarg dels diferents recorreguts, s'ha pogut establir un repertori de les tècniques de construcció empleades per a facilitar a la via el franquejament de la muntanya.
2. Organització de l'espai
2.1. Via Domitia i « limitacions » romanes al Llenguadoc oriental : la centuriació Sextantio-Ambrussum
F. FAVORY
Aquest estudi precisa les relacions entre la via Domitia i una xarxa regular i geomètrica de les parcel.les agràries, totalment dependent dei seu traçat . rectilini entre els oppida d'Ambrussum ide Sextantio. Amb tota evidència, la via ha constituit el decumanus major d'una centuriació que s'ha desenvolupat desde aquella per a estendre 's a tota la plana de Lunel-Mauguio, entre el Lez i el Vidourle. Les centúries tenen un mòdul de 706 m i estan inclinades de 22°30' cap a l'oest dei nord geogràfic.
Les recerques arqueològiques recents permeten de revelar la influència d'aquesta “limitació", versemblablement cesària, sobre la repartició de l'habitat rural des de l'alt Imperi, sobre l'urbanisme de les aglomeracions gallo-romanes, i sobre l'organització dei medi envoltant rural proper dels oppida com els de Lattes i d'Ambrussum.
2.2. La via Augusta entre el municipum Baetulo i la colonia Barcino
J.M. GURT I ESPARRAGUERRA, P. PADROS, J.-M. PALET, J. PUJOL, S. RIERA, M. COMAS
El treball que presentem té com a objecte la definició de la comunicació viària entre les ciutats de Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), situades al Pla de Barcelona, al sector central de la costa catalana. La comunicació viària no ha estat estudiada aïlladament,sinó en relació amb altres elements, que constitueixen un territori. L'estudi de 300 sondeigs geològics en el delta dei riu Besòs ha permès de caracteritzar la plataforma deltaica, que apareix formada per diversos nivells de llims orgànics, graves i sorres. Aquests elements fisics es relacionen amb l'ocupació humana dei territori, estudiada a partir de la documentació històrico-arqueològica. L'anàlisi integral de tots aquests elements ens permet d'entendre els processos de canvi en l'estructura dei territori, i en relació amb aquests, de definir el traçat de la via i la distribució de l'assentament en època romana.
2.3. Les vies De Italia in Hispanias i Ab Asturica Tarracone
E. ARINOM, P. LANZAROTE, M.A. MAGALLÓN, M. MARTÍN BUENO
En aquest treball s'analitza el traçat de las vies De Italia in Hispanias y Ab Asturica Terragone (It.387, 495,4 -1t.448, 2-452,5), la seva relació amb les ciutats, existents o de nova creació, situades al llarg de la Vall mitjana de l'Ebre. S'estudia la disposició d'aquestes ciutats-mansions en relació - amb la via i per fi la situació dels cadastres detectats en la zona.
3. Conservació, restauració i valoració
3.1. La via Domitia, objecte patrimonial
A. PEYRE
Aquesta intervenció mostra com la via Domitia, el major vestigi romà de la regió, s'ha d'entendre com un monument lineal actiu i s 'ha de presentar doncs insistint en la seva funció de lligam a la vegada geogràfic i historic.
3.2. Projecte de pla d'estudi i de restauració de la via Augusta al Perelló (Baix Ebre)
P. IZQUIERDO I TUGAS
Després de la descoberta l'any 1988 en el municipi dei Perelló d'un tram de la via Augusta de 3.540 m. de llarg i en prou bon estat de conservació, l'autor ha aixecat per al Servei Arqueòlogic de la Generalitat de Catalunya un projecte de pla d'estudi i restauració dei tram presentat aqul. Aquest treball pilot té per a objectiu, a terme, la presentació al públic d'aquest monument lineari amb el seu context històric i geogràfic, proposant els mitjans de la seva conservació i de la seva utilització (era de descanç, camí de recorregut, pista equestre, etc.).
